El fet de considerar que l’empoderament de les dones i el concepte gènere formen part de la teoria feminista no va resultar tan clar per a totes les sòcies i socis i això va provocar amplis debats que van enriquir l’associació en contrast amb la situació habitual de la majoria de les ONG, en les quals és molt difícil aconseguir la participació i discutir seriosament què fem i per què serveix el que fem.
El procés de canvi ens ha portat a la necessitat de definir la nostra missió i visió de la cooperació internacional així com els principis i valors que ens són propis, al mateix temps que avancem per establir un pla de treball per als propers anys i unes línees d’acció en consonància.
A la pràctica això ha comportat i comportarà una càrrega de treball molt gran ja que significa aprofundir en la redefinició del nostre treball a cada un dels països, en alguns casos, cercar noves sòcies, en altres, modificar el treball amb les anteriors, però sempre amb l’avantatge que tenir una posició més clara, ens permet parlar molt més d’igual a igual amb les nostres contraparts i posar per davant els objectius comuns, la millora dels drets de les dones, el feminisme, abans que els temes materials.
Se’ns obre també un treball intern considerable si volem ser conseqüents entre el que diem i com ho fem. Tenim el repte de portar a terme, durant els propers anys, un canvi organitzacional profund que ens permeti avançar en coherència i que pot ser una primera experiència en el món de les ONG a Catalunya i una de les poques a Espanya.
Tot això amb una situació de crisi profunda, que afecta extraordinàriament les condicions socials del conjunt de la població, que posa en perill els avenços que s’estaven fent cap a la consecució del 0,7 i que ens obliguen a ser internament al màxim d’austers i, al mateix temps, al màxim d’enèrgics a l’hora de denunciar unes mesures que ataquen els drets de les persones més dèbils i beneficien els que han provocat la crisi.
