Els cossos i les sexualitats estan marcats per múltiples classificacions de sexe/gènere, ètnia, posició social, entre d’altres. Des del moviment feminista es realitza una reivindicació sobre la sexualitat com a dret, que va tenir el seu punt àlgid en la inclusió dels drets sexuals en la Plataforma d’Acció de Beijing (1995), quan es defineix com el dret humà de les dones a tenir control respecte de la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva i a decidir lliure i responsablement sense veure’s sotmesa a coerció, discriminació o violència. (Plataforma per a l’Acció, Paràgraf 96, IV Conferència Mundial de Nacions Unides sobre les Dones).

Els drets sexuals necessiten ser acompanyats per Estats laics que garanteixin les llibertats col·lectives de les dones i que no intervinguin en les decisions individuals, així com per homes i dones amb postures crítiques i alliberadores.

Per aquesta complexitat, els treballs que desenvolupem des d’aquesta àrea varien en funció dels contextos on ens situem. Així recolzem processos d’empoderament individual, col·lectiu i polític en llocs on l’Estat, influït pels fonamentalismes religiosos, les polítiques conservadores i les tradicions repressores, intervenen en les decisions individuals de les dones sobre els seus cossos i sexualitats; també serveis i xarxes entre dones i incidència política on la garantia de serveis bàsics dirigits a les llibertats col·lectives de les dones és més crítica.