Estades Solidàries 2007. “Les Estades haurien de ser una assignatura obligatòria des de ben petits, perquè obren molt la ment”

La memòria de l'Estada Solidària de l'Eva Bellart i les seves companyes de viatge -Natàlia Isla i Clara Subirats- a El Salvador l'estiu de 2007 comença amb tota una invitació a l'acció: "Les nostres intencions? Donar-vos a conèixer el que hem viscut i après, incitar-vos a sentir-ho i contactar-hi en primera persona i que, sobretot, aprenguem a compartir-ho, globalitzant la nostra implicació per aconseguir un millor equilibri mundial. Fem un canvi de rumb?" La relació d'aquesta llicenciada en Econòmiques per la UAB amb les ONG comença al fer-se voluntària de la gossera de Barcelona, després d'haver-se interessat sempre pels drets dels animals. Després de conèixer de primera mà un país que rep cooperació internacional, l'Eva és contundent amb el que n'ha tret i el que vol transmetre: "Les Estades Solidàries haurien de ser una assignatura obligatòria des de ben petits, perquè obren molt la ment. A mi m'ha canviat la vida, no és el mateix el que pensava fa un any que ara".

Per què et va interessar fer una Estada Solidària amb Cooperacció?
Vaig sentir curiositat per viure un altre tipus d'experiències, conèixer les diferències entre Nord i Sud, saber perquè està passant això allà i no aquí. Volia viatjar a un país del Sud però no a través d'una agència de viatges, sinó que fos "més real" i poder conviure amb la gent del país. La meva cosina també volia viatjar al Sud i el director de l'escola on treballa coneixia Cooperacció.

Abans d'anar al país, vas rebre una formació a càrrec de Cooperacció per preparar l'Estada Solidària. Què en destacaries?
El curs és bàsic i necessari per agafar unes idees que et preparen per al viatge. A més a més, és una oportunitat per conèixer el grup amb qui faràs l'estada. Es tracta d'un cap de setmana a una casa de colònies i l'imparteixen diferents tècnics de l'ONG Cooperacció. La formació permet entendre una mica els conceptes relacionats amb el comerç internacional, el Banc Mundial... i saber quina realitat et trobaràs allà. També serveix per saber quins materials necessites pel viatge: medicaments, vestimenta, coses pràctiques.

Com va ser la teva Estada Solidària? Quines etapes i activitats va tenir?
Cada Estada Solidària és diferent, cada any és una experiència i una aventura. Nosaltres vam estar gairebé una setmana a la capital (San Salvador), tres setmanes a una comunitat rural al municipi de Tecoluca i uns dies de turisme. Guiades per una integrant de La Colectiva, una contrapart de Cooperacció a El Salvador, vam visitar contraparts i altres orga-nitzacions al territori que sobretot ajuden al fet que la dona pugui valer-se per sí mateixa. La unió fa la força i fa falta que les organitzacions treballin unides, ja que els objectius són compartits: potenciar el paper de la dona en aquests països. L'home, si pot, emigra als EEUU, troba una feina il•legal i part del sou l'envia a la família (el que s'anomena "remesa") per sobre-viure, ja que les ajudes de l'estat són pràcticament nul•les. Les dones no acostumen a emigrar i s'han de formar i tirar endavant elles soles. S'ha de potenciar aquesta part de la ciutadania: les dones, les que menys educació han rebut.

Quines contraparts vau visitar a la capital?
Entre les contraparts que vam visitar hi havia el Consejo de Comunidades Marginales (CCM), que lluita per la terra, especialment per aconseguir un terreny pels qui després del terratrèmol de 2001 encara no tenen res. Les Andrysas, per la seva banda, potencien que les dones entrin en el camp de la política proporcionant formació perquè encapçalin assembleas, alcaldies... També vam visitar la Fundación para el Fomento de Empresas de Recolección y Tratamiento Ambiental de los Derechos Sólidos i Las Dignas, una organització feminista.

Després de l'Estada a la capital, vas anar a una zona rural. Quines diferències o contrastos en destacaries?
La setmana a la capital és teòrica i quan arribes a la zona rural veus els projectes a la pràctica, et fas a la idea de la situació del país a nivell social, polític, econòmic i cultural. El nostre grup va estar a una comunitat treballant i donant suport bàsicament a dones. Aquí veus amb els teus ulls on van a parar els diners que destina l'ONG. És una manera de veure els projectes que donen solucions a la gent.

Quins projectes vau poder veure a la comunitat rural?
L'associacio que vam visitar es deia Microregión Económica y Social (MES) al municipi de Tecoluca prop del riu Lempa a l'interior del país. Per a mi, el més important dels projectes que feien és la iniciativa productiva amb vaques i gallines. Proporcionaven 9 gallines i un gall en una casa, preparaven un corral i la família havia de pagar un preu simbolic per rebre-ho. Al finalitzar l'any, la família havia de retornar el bestiar perquè l'associació el cedís a una altra família. Durant aquest any podien criar per tenir les seves pròpies gallines, menjar dels ous que produïssin i, fins i tot, vendre el que els sobrés. Això els donava menjar per a la subsistència diària, i els dòlars diaris que havien de gastar en menjar els podien dedicar a transport, material escolar, roba... El mateix projecte també es feia amb un bou i una vaca. Un altre projecte de la MES és la microempresa Frutylempa, una petita fàbrica de fruits deshidratats. Vam veure que el control de matèria primera, de compres, de vendes... era quasi nul, i els vaig crear alguns fulls de càlcul perquè poguéssin fer un millor control de l'empresa. Com a visitant pots aportar idees i això és el que vaig fer en aquest cas.

Depenent dels membres de cada grup d'Estades es fan més o menys coses. Va coincidir que èrem molt actives les tres. Per això també vam col•laborar amb una associació de joves (que promovia activitats per la igualtat de gènere, d'educació sexual...) en l'organització d'un "convivio", és a dir, una trobada de joves. Amb el títol "Somos diferentes, somos iguales" vam muntar una obra de teatre, amb els propis joves fent de protagonistes. Plantejava dues reaccions davant un embaràs no desitjat, que es poden donar tant en una família del Nord com del Sud. En un cas la família serà desestructurada i en l'altre, no. També teníem curiositat per visitar una escola. El director ens va deixar una tarda per impartir un taller d'història que li vam proposar i que vam donar de forma que els alumnes la poguessin interpretar i viure. Per exemple, uns eren de les gurerrilles i altres militars. Les bales eren globus d'aigua. I després els vam fer reflexionar sobre l'experiència.

L'experiència, però, no s'acaba un cop finalitzat el viatge. Com has contribuït a la sensibilització al Nord d'allò que has conegut al Sud?
Després de l'experiència has d'escriure una memòria per transmetre l'experiència als altres. Escriure tot el que has viscut costa d'explicar. No saps per on començar. Vam fer entrevistes a la gent de la MEC, a l'escola, a mares... per afegir les opinions reals de la gent. Aquest viatge per desgràcia aporta més al qui va que qui rep allà la visita. És la millor manera d'entendre la situació actual del país, més que un llibre o un reportatge. Fins que no portes aquí un temps no saps transmetre com viuen allà i les possibles solucions que podem aportar perquè aquesta gent no continuï any rere any vivint d'aquesta manera. Si no se sensibilitza a la gent del Nord, la cooperació no arribarà a fer-se al 100%. La gent del Nord conscient de col•laborar és molt minoritària. Jo he vist un mur per accedir a la gent, a les pròpies amistats. Penses: els ho explicaré i col•laboraran, però tot i així, com que no ho han viscut, costa de fer arribar el missatge.

Com et planteges continuar treballant per la cooperació internacional?
Estem intentant formar un grup estable que s'anomena "Agit-Prop". Fins ara hem fet xerrades, vam presentar la memòria, però falten moltes coses. Volem fer una exposició de fotos del viatge. De tot el material videogràfic, hem preparat un resum de 5 minuts i volem fer un documental de 20 minuts per sensibilitzar. Som tres persones, tenim poc temps lliure i costa trobar-ne. Tot i així hem fet coses, i la intenció de continuar hi és.

Aquest any t'has plantejat repetir l'experiència.
Sí, a un altre país. Diuen que la segona vegada que hi vas t'empapes més dels problemes socials i polítics. El primer cop t'impactes i estàs com distret. El meu objectiu és que si puc aprendre més que quan vaig estar a El Salvador millor. Aquest any vaig a Guatemala amb quatre persones que no conec de res. És una mica de sort, sobretot predisposició i ment molt oberta.