Les violacions de Drets Humans per part de les grans empreses sobre les comunitats i els mitjans naturals han estat objecte de gran preocupació per part de la societat civil, especialment en aquestes dues darreres dècades, i s’han fet esforços importants per revertir aquesta situació; tanmateix, han estat menys les reflexions sobre els impactes concrets que tenen sobre les vides, els drets i els cossos de les dones. Les dones, ja que principals cuidadores de les comunitats (cuidadores de persones, sabers culturals i recursos naturals), per raons històriques i socials, són les que solen sostenir els teixits comunitaris i familiars, tant per les transformacions i violències que viuen a la arribada de les empreses als territoris i durant els conflictes territorials, com a la marxa d’aquestes (post conflictes). Quan les empreses del Nord-global desenvolupen els seus projectes empresarials, els cossos i vides de les dones són altament vulnerats, donant violacions de drets humans específiques, fet que sovint queda invisibilitzat per la mirada androcèntrica sobre els conflictes territorials i els impactes d’aquestes intervencions . La vulneració de drets sumada al no reconeixement del dany específic pot produir una revictimització i té grans impactes sobre les mesures concretes que es duen a terme per garantir la reparació i la no repetició. Tal com es recull al formulari del projecte: “Allò que no es veu, no existeix i, per tant, no es resol col·lectivament, en el llenguatge dels drets”.
A aquesta situació s’uneixen els alts índexs d’impunitat dels països del sud global i la manca de garantia dels drets econòmics i socials de les seves normatives sobre aquestes empreses, així com la manca de responsabilitat dels països del nord global davant dels impactes de aquestes, més tenint en compte que el seu capital i domicili fiscal se situa majoritàriament als països enriquits, generant noves formes de colonialisme. Davant d’això, és imperatiu una normativa i mecanismes que obliguin i regulin l’activitat d’aquestes empreses perquè es garanteixi l’exercici els drets humans i se’n tinguin en compte els impactes des d’un enfocament de gènere interseccional.
El projecte ‘Incidint pels Drets Humans de les dones davant la impunitat de les grans empreses’ ha estat executat per l’organització feminista de cooperació internacional CooperAcció. La durada del projecte ha estat de dos anys (desembre 2019 a juny 2022) i ha comptat amb un pressupost de 68.750,00€, dels quals 55.000€ han estat aportats per l’Ajuntament de Barcelona a la convocatòria d’EpTS de l’any 2019.
El projecte forma part de l’àrea d’economies per a la vida i l’ecofeminisme de l’estratègia d’EpT de l’organització, principalment a partir dels àmbits d’incidència i generació de coneixements en polítiques i estratègies feministes per a la transformació social. L’objectiu últim del projecte és contribuir a que les administracions barcelonines i catalanes es responsabilitzin sobre la garantia de l’exercici dels DDHH davant les pressions dels interessos privats que operen en aquestes institucions. Si bé la problemàtica de la vulneració de Drets Humans es treballa des de fa anys per part de diferents col·lectius de la societat civil organitzada, en diversos dels quals participa CooperAcció (a nivell català, europeu i internacional), han estat menys les reflexions sobre els impactes concrets que aquestes tenen sobre les vides, els drets i els cossos de les dones. Per a l’organització el treball per la justícia econòmica, ha de contribuir a integrar la dimensió patriarcal de la vulneració de drets i així es planteja aconseguir la integració d’un enfocament feminista al treball d’incidència.
Estrella Ramil Paz realitza l’informe final d’avaluació del projecte que es pot descarregar i llegir aquí.
