A CooperAcció volem prendre’ns el temps per reflexionar sobre la crisi de les cures que aflora en aquest context de confinament arrel del COVID-19. Hem alentit necessàriament la nostra activitat i teletreballem totes des de casa. Les nostres reunions virtuals, comencen donant més espai al: Com estem? Vivim aquest període amb incertesa i preocupació perquè ara ens toca sostenir, a més de les nostres obligacions com a treballadores, les tasques de cures de les nostres filles i fills, així com de les persones grans o dependents al nostre càrrec, en simultani.
En aquests dies, anem construint espais per acompanyar-nos i donar-nos suport en aquests moments complexes, per polititzar des del feminisme l’angoixa i el malestar, així com les preocupacions pel sosteniment de la vida. Volem poder canalitzar en aquest període excepcional les demandes col·lectives per una vida digna, però per a totes.
Per això, seguim enfortint en aquests dies les xarxes de solidaritat internacional que portem teixint des de fa més de 25 anys amb dones organitzades a Colòmbia, El Salvador, Mali i Senegal. Sabem que les mesures que s’estan implementant aquí, comencen a donar-se allà també, així que compartim quotidiànament com es van desenvolupant les respostes davant aquesta pandèmia i quines reflexions i exigències sobre aquestes se’n deriven.
Som conscients que el colapse del sistema de salut pública adquireix altres dimensions quan es tracta de sistemes encara menys universals, com ho són en els contextos de les nostres companyes i organitzacions sòcies. Per això, volem ampliar i extendre la nostra reflexió per preguntar-nos: A qui afecta aquesta nova crisi? Qui són les més invisibles i estan més precaritzades? Quines mesures s’estan definint per preservar la vida d’aquestes dones?
Aquesta crisi està evidenciant violències que portem anys denunciant i que en un estat d’alerta global són, com a mínim, ineludibles:
- Les mesures econòmiques del govern no tenen en compte les cures com a part del que construeix l’economia del país. En aquest temps de crisi, es reprodueix aquest buit en les seves mesures i ajustaments econòmics desprotegint principalment a les dones que són qui sosté històricament aquesta tasca, i en especial, a les dones migrades que de forma quasi esclavitzada desenvolupen aquest treball, tan invisible com desvalorat.
- Les mesures del govern aprovades reforcen la idea racista dels cossos que importen i dels que son sospitosos, malalts o descartables. L’augment d’identificacions per perfil ètnic, les redades, els aplanaments, la militarització de la vida pública, la impossibilitat de desenvolupar treball informal, etc. son mesures que no només menystenen la població migrada i racialitzada, sinó que potencien el discurs de l’odi i la persecució a aquests colectius precaritzats.
- Les retallades als serveis públics dels darrers anys, i en especial del servei de salut, son avui còmplices de la falta de personal i material sanitari, així com d’infraestructures que és el que està generant les morts, el colapse hospitalari i l’obligatorietat del confinament.
- Posar al centre el creixement econòmic per sobre de les possibilitats del planeta i de les formes de vida ancestrals i comunitàries té conseqüències reals sobre la vida a nivell global, i aquesta situació de crisi ho evidencia. La pandèmia és una expressió com a mínim de la malaltia global del model extractivista capitalista i de consum que atrofia i emmalalteix, que genera guerres i genocidis al voltant del món i que avui està suplicant-nos un respir.
Com a CooperAcció creiem i apostem per les xarxes de solidaritat entre dones, l’organització, la construcció col·lectiva de pensament, el compartir sabers entre nosaltres, la generació d’alternatives que tinguin en compte els cossos més vulnerables, per cuidar-nos, escoltar-nos, denunciar i exigir justícia.
Per això en temps de crisi animem i convidem a la reflexió amb altres, a potenciar les xarxes de suport mutu i l’esperança.
