El silenciament de les armes i la veu de les dones a Colòmbia

El passat 23 de Juny el Govern Colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia anunciaven la fi del conflicte, el silenci i abandonament de les armes, convertint així aquest dia històric en l’inici de la fi d’una guerra que durava ja més de 60 anys a Colòmbia.

Les dones, nenes i joves de Colòmbia han viscut especialment l’impacte d’aquesta guerra: assassinats, tractes cruels i inhumans, persecució, esclavitud sexual i domèstica, i violència sexual. Actes executats pels contendents de tots els bàndols.

En aquest escenari sempre ha existit la resistència de les dones, des d’accions de denúncia i reivindicació des de les seves organitzacions fins a les apostes per incidir en tots els àmbits de l’estat, sense oblidar el seu treball constant per a la recuperació del teixit social i comunitari a les zones afectades per la guerra. En el cas particular de la taula de converses de Pau de l’Havana, la incidència que les organitzacions feministes i de dones van tenir en la consolidació de la Subcomissió de Gènere fou fonamental, aconseguint que l’11 de setembre de 2014 aquest grup fos establert, i que actualment tres dels acords assolits incloguin, de manera visible i directe, compromisos per garantir els drets humans de les dones als territoris durant els procés de implementació dels citats acords.

Així, el 23 de juliol d’enguany, les dues dones plenipotenciàries que van participar a la taula de negociació juntament amb un representant del govern i un de les FARC, anunciaven el reconeixement de les dones com a subjectes polítiques vàlides a tota discussió al voltant de la construcció de la pau i la inclusió de les seves demandes en tres dels punts acordats, convertint així aquest en el primer procés de negociació de pau al món amb aquestes característiques. Sent aquest fet històric, sense antecedents ni referents.

D’aquesta manera, els actuals compromisos de l’Acord de Pau a Colòmbia inclouen: accions afirmatives destinades a dones que viuen a l’àmbit rural de manera que puguin accedir a la terra (formalització i crèdits), promoció de l’autonomia econòmica i enfortiment de les organitzacions a través de beques i de crèdits condonables per a l’accés de les dones rurals i camperoles a l’educació tècnica, tecnològica i universitària.

Addicionalment es va reconèixer l’impacte desproporcionat que la guerra te sobre les dones defensores dels drets humans, per la qual cosa es van introduir accions i mesures que garanteixin el dret a la participació de les dones, incloent-hi mecanismes de protecció especialitzada individual i col·lectiva per a elles, el seu entorn i totes aquelles que accedeixin a càrrecs escollits per vot popular.

Les dones també foren reconegudes com a subjectes actives en la recerca de solucions al problema de drogues il·lícites on jugaran un paper important en els processos de concertació en la substitució voluntària. Addicionalment, aquelles que es vinculin als plans voluntaris de substitució rebran, segons l’acord, recursos per al seu sosteniment de manera immediata. Finalment, els programes destinats a persones consumidores tindran un enfocament diferencial. En especial, examinaran la relació entre el consum de drogues il·lícites i la violència masclista (violència contra les dones basada en gènere), la violència masclista a l’interior de les famílies (violència intrafamiliar) i la violència sexual.

La Subcomissió de Gènere va aconseguir també la incorporació de la mirada sobre els drets de les dones supervivents del conflicte a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els seus drets a les disposicions per posar fi al conflicte. D’aquesta manera es va decidir: crear un grup de treball especialitzat en gènere a la ‘Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la no Repetició’ que realitzi tasques específiques de caràcter tècnic i d’investigació, com la preparació d’audiències de gènere. A més, s’inclou la creació, dintre de la Unitat d’Investigació i Acusació de la Jurisdicció Especial per la Pau (JEP), d’un equip d’investigació especial per a casos de violència sexual en el marc del conflicte armat.

Un altre dels acords que estableix precedent en matèria de processos de pau te a veure amb que els delictes en els que les nenes i les dones s’han vist profundament afectades no seran subjectes d’amnistia, tals com qualsevol forma de violència sexual, el desplaçament forçat i el reclutament.

Finalment, val la pena mencionar que els treballs d’aquesta Subcomissió de Gènere van aconseguir la incorporació d’accions específiques destinades als sectors socials de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres.

Colòmbia passa per un moment històric únic i, en aquest, la veu de les nostres companyes feministes està sent fonamental per visibilitzar —com elles mateixes diuen— que ‘la paz sin las mujeres no va’.


Article escrit per Liza García Reyes, representant de Cooperació a Colòmbia.

Fonts:

http://www.altocomisionadoparalapaz.gov.co/procesos-y-conversaciones/Paginas/ABC-preguntas-y-respuestas-sobre-enfoque-de-genero-en-los-acuerdos-de-paz.aspx

http://colombia.unwomen.org/es/noticias-y-eventos/articulos/2016/07/joint-statement-by-phumzile-mlambo-ngcuka-and-zainab-hawa-bangura

https://www.mesadeconversaciones.com.co/comunicados/comunicado-conjunto-82-la-habana-cuba-24-de-julio-de-2016

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuaria. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies