Al llarg d’aquestes pàgines hem intentat compartir part de l’aprenentatge fet els últims anys a l’Escola Popular d’Economia Feminista. Un tastet que intenta, senzillament, aportar reflexions en aquest camí inacabat de l’aprendre i el compartir, del donar i el rebre. Un camí de tota la vida on no ens inventem res, més aviat hem decidit experimentar allò que moltes1 altres abans i al mateix temps que nosaltres s’han proposat. Una sort estar envoltades de mestres que ens han ajudat a transformar des dels nostres cossos, les propostes pedagògiques. Mestres que des de Mesoamèrica ens han compartit sabers sobre educació popular, feminismes descolonials i creativitat. Mestres que des de Catalunya ens van heretar l’educació lliure, els espais i reivindicacions comunitàries i les cures des de la infància. En aquest camí ha estat molt important la Red Mesoamericana de Mujeres en Resistencia por una Vida Digna que entre 2010 i 2015 van dur a terme Escoletes d’Economia Feminista al llarg del seu territori, sent de molta inspiració pels seus materials pedagògics i l’acompanyament en els inicis d’aquest projecte.
Voler implementar les escoletes al context català ens va portar a discutir què suposaria, com seria i si tindria sentit aquest viatge. Des de quin lloc de reconeixement? Per què? Al llarg de les següents pàgines anirem compartint moltes de les respostes inacabades que donen sentit a la nostra feina des de l’economia feminista. Aquest document ha volgut deixar per escrit alguns aprenentatges, desitjant que servisca de record de què s’ha fet els darrers anys, però també que òbriga preguntes, diàlegs i camins per continuar construint.
T’animem a descarregar-te-la, compartir-la, ampliar-la… per convocar amb les teves companyes el vostre propi safareig!
#EPEF #FeministaiPopular