Els darrers anys s’ha parlat molt de deguda diligència a espais europeus i s’han donat passes per a la seva aplicació, però: què és la deguda diligència? És útil per posar fi a la impunitat empresarials vers les vulneracions de drets? Inclou la perspectiva feminista en el seu enfocament? D’aquestes incògnites, neix la investigació: “Responsabilitat empresarial? Quatre casos pràctics i una aproximació feminista a la deguda diligència” (2024) com eina per la reflexió i el qüestionament feminista sobre el marc general de responsabilitat exigible a les empreses per les seves afectacions territorials i vulneracions de drets humans.
Si fem una mirada retrospectiva com es configuren les trames de poder econòmic, polític, social i cultural, observem que en les últimes dècades s’ha consolidat una primacia de les grans empreses transnacionals vers els Estats. El seu rol protagonista ha portat als Estats, administracions i organismes internacionals a actuar com gestors del mode de producció i com agent intermediari, entre comunitats en lluita i els interessos del capital. Una realitat que s’ha vist traslladada a la concepció de mecanismes de control empresarial i que, fins i tot en aquells casos ambiciosos —com volia ser la deguda diligència— s’han vist rebaixats i limitats per no interferir en l’obtenció de beneficis de les grans empreses transnacionals.
Conscients de les limitacions que comporta aquest context, considerem que les administracions locals —com a part activa de les cadenes de consum— poden exercir un paper en incidir, prendre accions i promoure propostes reguladores crítiques, feministes i de justícia global, amb impacte més enllà dels límits dels seus municipis. Desenvolupar una ètica que vagi més enllà d’allò correcte i legal, elements que són necessaris però tenim clar que encara avui ens resulten insuficients. Un repte que, en matèria de deguda diligència, significa pro activitat i anar més enllà d’allò evident, assumint un enfocament feminista transversal en cada procés de presa de decisions, de compra, consum i contractació.
Per això, la present guia a través dels seus diferents apartats revisa l’origen del concepte de responsabilitat empresarial i la seva evolució per arribar a la deguda diligència; revisa els marcs legislatius vigents que la sostenen; proposa un repàs feminista a quatre casos per veure el rol que podria jugar la deguda diligència, i planteja un segui de recomanacions pel seu exercici en administracions locals. Unes reflexions que neixen des d’entendre la deguda diligència com un pas necessari, però no suficient per a la protecció dels drets humans i el medi ambient, i que sí es dona: s’ha de fer bé.
Podeu descarregar-vos i compartir la investigació completa aquí.
També podeu veure el vídeo-resum de presentació de la investigació de Maria Alejandra Rojas, tècnica de CooperAcció y autora de la guia:
