ANA MARIA PIZARRO. Com a tot arreu on està penalitzat, l’avortament és un assumpte de doble moral, la paraula hipocresia impera, tal com ho denunciem les feministes des de fa més de 30 anys.
A Nicaragua, avortar ha estat un delicte en tota la seva història jurídica. L’avortament ha estat penalitzat sempre. La legislació que prohibeix l’avortament és una de les més violades al país, doncs tota la ciutadania –inclosa les jerarquies religioses que persistentment convencen als seus feligresos en l’Assemblea Nacional- sap que la llei es viola diàriament amb conseqüències greus per a les dones pobres i la per a la vigència de l’Estat de Dret.
Al setembre de 2006, la llei que autoritzava l’avortament terapèutic- consignat en la legislació des de 1837- va ser derogada pel parlament i conseqüentment la penalització absoluta de l’avortament va ser mantinguda, sent derogada pel parlament i conseqüentment la penalització absoluta de l’avortament va ser mantinguda, sent el pitjor indicador post Cairo. Les dones queden completament desprotegides quan les complicacions de l’embaràs posen en risc la seva vida o la seva salut, la qual cosa constitueix una forma cruel de violència.
Com a tot arreu on està penalitzat, l’avortament és un assumpte de doble moral, on la paraula hipocresia impera, tal com ho denunciem les feministes des de fa més de 30 anys. A més que l’avortament continua totalment il·legalitzat, Nicaragua ha instal·lat una legislació –inèdita al país-, que atorga a l’embrió o al fetus drets legals que menyscaben i eliminen els drets constitucionals de les dones ja nascudes. Aquesta decisió legislativa va ser promoguda pels jerarcas religiosos amb tal força que el nou Codi Penal, aprovat en 2008 –durant el govern sandinista-, es basa en el Decret Presidencial del Dia del Nen no nascut.
El nou Codi Penal manté la il·legalitat de l’avortament per les i els professionals de la salut –amb presó de 2 a 8 anys-, promou la clandestinitat, posa en risc la salut i la vida de les dones i dóna per resultat que l’avortament segueixi sent un negoci per els qui ho practiquen en sigil. A més, deixa la vida feta i dreta de les dones a la mercè dels embrions.
Atès que ha quedat eliminada completament la possibilitat d’interrompre l’embaràs, encara en les més greus circumstàncies, i que a més es penalitza “el dany físic o psicològic al no nascut”, professionals de la medicina –sense distinció de la seva especialitat- queden exposats/as a penes de presó en el moment d’atendre a una dona en qualsevol etapa de l’embaràs.
Davant el reclam de la comunitat internacional, s’han publicat Protocols d’atenció que no tenen força de llei; Amnistia Internacional en 2009 va publicar aquest testimoni d’un metge nicaragüenc: “El Ministeri de Salut (MINSA), en obligar-me a que jo compleixi amb els seus protocols, m’està instigant perquè jo sigui un delinqüent. M’està convidant a fer associació il·lícita per delinquir. M’està obligant al fet que em col·loqui fora de la llei. M’està demanant que segueixi protocols obstétricos, els quals jo sé que no tenen la mateixa jerarquia que la llei. I el problema és que si jo no compleixo amb aquests protocols, em sancionarà el MINSA. I si jo compleixo amb els protocols, llavors em sancionarà l’Estat”.
En moments en què la comunitat internacional monitorea el compliment del Programa d’Acció de la CIPD, a Nicaragua la situació no s’encamina de manera clara i rotunda a aplicar els canvis que la seva població demanda. El 51,9% de la població està composta per dones, en la seva majoria joves, pobres i amb poques oportunitats. Un bon grup sofreix violència o mor en mans dels seus esposos o companys, o a causa de càncer, de la Sida, de complicacions evitables de l’embaràs o d’avortaments realitzats en condicions de risc.
Els naixements en nenes de 10 a 14 anys s’han incrementat notablement, a juliol del 2012 el Fondo de Població de les NNUU va reportar que aquests embarassos van augmentar el 47% en 9 anys, passant de 1.066 a l’any 2000 a 1.477 a l’any 2009. Abans i després que es derogués l’avortament terapèutic a Nicaragua, les nenes són forçades a parir el producte d’una violació, doncs a ningú pot passar desapercebut que en aquestes edats no es poden consensuar relacions sexuals, donada la immaduresa emocional de les criatures, els qui són violades i embarassades.
Al novembre 2011, a la Regió Autònoma de l’Atlántico Nord es va denunciar la situació d’una nena indígena de 12 anys que va ser violada i va resultar embarassada; això es va conèixer públicament recentment quan va complir 36 setmanes de gestació. Segons els mitjans de comunicació, la nena es trobava en una “situació dramàtica” internada a l’Hospital Bertha Calderón de Managua. Els seus pares havien sol·licitat a les autoritats la interrupció de l’embaràs perquè presentava un quadre de eclampsia (convulsions); la nena, que va arribar a l’hospital amb esquinçaments vaginals, va ser intervinguda quirúrgicament per presentar un procés avançat de desnutrició i de sèpsia. Encara que mai es va comprovar que es fes alguna denúncia judicial, les autoritats estaven obligades a actuar davant l’evidència de la violació i l’embaràs. No obstant això, el naixement del nen malgrat el greu risc de mort de la nena agredida va ser considerat “un miracle i un signe de la benedicció de Déu” per les autoritats.
Nou feministes denunciades per apologia de l’avortament
La violació de l’Estat laic és un altre factor clau perquè les dones siguin sotmeses a preceptes religiosos àdhuc en contra de la seva pròpia vida. A l’octubre de 2007, l’Associació Nicaragüenc pro Drets Humans, amb el patrocini de la Conferència Episcopal i funcionaris del Ministeri de la Família van interposar una denúncia davant el Ministeri Públic (Fiscalia) en contra de 9 feministes per: “Delictes contra l’administració de justícia, encobriment del delicte de violació, associació il·lícita per delinquir i apologia del delicte d’avortament”.
La Fiscalia va realitzar una recerca que va durar dos anys i mitj fins que va ser desestimada per falta total de sustento. En realitat, el “delicte” va ser haver denunciat públicament i haver facilitat la posterior interrupció de l’embaràs en una nena de 9 anys violada i embarassada l’any 2003, quan la legislació nacional encara permetia l’avortament terapèutic.
Justament en 2003, el Ministeri d’Educació va retirar per mandat de la jerarquia catòlica el “Manual Per a la Vida”, d’educació sexual per al professorat. Els grups catòlics mal anomenats “pro vida”, grups evangèlics i el arzobispado van fer una intensa campanya contra el manual per “promoure l’avortament, l’homosexualitat i pretendre dissoldre les famílies”. El Cardenal va celebrar la retirada del manual anunciant que comptava amb “una comissió de moralistes i teòlegs” per refer el document. Deu anys després i en ple govern “revolucionari” el professorat si ben ja compta amb una Guia d’educació sexual, encara no la coneix ni l’aplica perquè no ha estat suficientment distribuïda. Així, la ignorància en matèria de sexualitat i reproducció es perpetua en educadors i educandos. Nicaragua ostenta el primer lloc en la taxa d’embarassos en menors de 19 anys en tota Amèrica Llatina.
Entre els anys 2006 a 2008, 25 dones van morir per una causa directament relacionada amb l’avortament -com és l’embaràs no planificat o inoportú-. El 70% de les mortes que van ser reportades com a “suïcidis” pel Ministeri de Salut eren adolescents i joves, totes estaven embarassades amb menys de 20 setmanes de gestació i totes van usar substàncies químiques com a pesticides organfosforats per intentar interrompre l’embaràs. L’Estat continua “sense estudiar” aquest fenomen i sense incloure aquestes morts dins de les estadístiques. El pitjor és que les nenes, adolescents i adultes continuen morint sense que les autoritats competents prenguin alguna decisió per evitar-ho.
Una societat indiferent, que desvaloriza a les dones, les considera descartables, intercanviables i prescindibles, solament pot brindar-los respostes negatives, legislacions restrictives, polítiques mesquines i decisions egoistes, perquè pretén que els éssers que tutela -com les dones- les acceptin sense més.
La legalització de l’avortament permetria que aquest problema, que involucra múltiples dimensions -des de la hipocresia de la societat patriarcal fins als pressupostos nacionals de salut-, tingués una sortida honorable i civilitzada, concorde al desenvolupament dels drets humans de les dones.
REFERÈNCIA CURRICULAR
Ana María Pizarro és mèdica cirurgiana, especialista en ginecologia i obstetrícia, viu a Nicaragua des de 1980. A través de la recerca, la docència, nombroses publicacions i la seva participació en diverses organitzacions, ha defensat els drets de les dones. Per aquest treball a Nicaragua i Amèrica Llatina va rebre en 2004 el Freedom Keeper Award. En 2012 va publicar el document “Cairo +20 Nicaragua, Diagnòstic Nacional 1994-2012”, que resumeix el procés de monitoreo de la Conferència Interamericana de Població i Desenvolupament.
http://revista.conlaa.com/index.php?option=com_content&view=article&id=553&Itemid=579
Traducció: Cooperacció
