En diferents països d’Amèrica s’estan duent a terme mesures respecte a l’avortament, algunes d’elles, ampliant els drets de la dona per decidir sobre el seu propi cos, en altres casos, aquestes llibertats s’estan restringint àmpliament, la majoria de vegades a causa de la influència de l’església en la presa de decisions, fins i tot als països laics.
L’últim episodi d’aquesta llarga història l’ha protagonitzat un jove sacerdot de la província argentina d’Entre Ríos que ha afirmat que les recents mesures adoptades per la justícia argentina, provocarien un “carnestoltes d’avortaments”. Aquesta nova legislació permet avortar a les dones víctimes de violacions, mentre que l’anterior només ho permetia si la víctima patia trastorns mentals.
Ja en 2011, es va engegar l’aprovació d’un projecte de llei que pretenia despenalitzar l’avortament en les primeres 12 setmanes de gestació. Aquesta vegada, una forta campanya pública creada per l’església, va interrompre el procés.
Aquesta situació no és única en l’entorn llatinoamericà, molts estats estan vivint aquestes intervencions. És el cas de Xile, un país que es mostra en l’escenari internacional com un paradigma de respecte i protecció dels drets humans, però que no obstant això prohibeix la interrupció voluntària de l’embaràs fins i tot en els casos de perill per a la vida de la mare o del fetus. Aquest fet, lluny d’evitar aquest tipus de pràctiques, situen al país entre aquells al capdavant en la pràctica d’avortaments il·legals a la regió. En la majoria d’aquests casos, es tracta de dones pobres que acudeixen a establiments poc o gens acondicionats, atesos per llevadores amb escassa o cap formació que moltes vegades acaben amb la defunció de la mare.
Una mica més permissiu és el cas d’Equador i Perú, on l’avortament està permès quan la vida de la mare o el fetus està en perill. A Colòmbia, per la seva banda, es tenen en compte atenuants com la posició socioeconòmica de la dona i la seva família. L’avortament es permet en situacions d’extrema pobresa.
Un altre cas destacable és el d’Uruguai, el parlament del qual havia aprovat una llei que despenalitzava l’avortament i tenia el suport del 60% de la població. No obstant això, el llavors president Tabaré Vázquez va vetar la llei contra tot pronòstic. Vázquez va al·legar que volia evitar un cisma en la societat, però fins els seus seguidors van assegurar que havia cedit a les pressions de l’ala radical de l’església.
L’última modificació de la llei a Brasil també ha estat notícia en els últims dies, ja que admet l’avortament en els casos de anencefàlia (manca d’una part del cervell) en el fetus.
