Ja entrat l’any 2004, apareix clarament que l’oposició a la invasió té una extensió que va a fer molt difícil, sinó impossible, que l’exèrcit d’EUA i els seus aliats controlin la situació i menys que puguin fer una transferència de poders.
Pel que fa a Catalunya i Espanya, la victòria de les forces d’esquerra en les últimes eleccions obre unes perspectives diferents, la ràpida retirada de l’exèrcit espanyol de l’Iraq és la mostra més evident d’aquesta situació.
Quant a la cooperació internacional, el compromís del Govern de la Generalitat de destinar més recursos econòmics i millorar la qualitat, ens obre possibilitats que el nostre treball compti amb més mitjans i s’adapti millor a les necessitats de canvi social que són imprescindibles si volem realment eradicar la pobresa.
Els compromisos del govern central d’aconseguir el 0,5% d’AOD al final de la legislatura, la qual cosa significa una mica més que doblegar les xifres actuals, significa també un avanç important. Els nomenaments en el Ministeri d’Afers exteriors i en la secretaria d’Estat per a cooperació internacional ens assenyalen que hi haurà un significatiu canvi en les polítiques però, també, que hi haurà un molt millor diàleg amb les ONGs i que aquestes tindran un paper més important.
Que a Centreamèrica el govern deixi de recolzar les opcions més conservadores, que a Colòmbia deixi de recolzar les opcions més partidàries de la solució militar, que en Palestina deixi de “no estar”, que al Marroc deixi de crear problemes, semblava que pel gust de crear-los, per citar solament els llocs on treballem, només això, deixar d’adoptar una posició negativa, ja és important. Tenim a més l’esperança que l’actual govern adopti un paper positiu, especialment important en llocs de conflicte armat com són Palestina i Colòmbia.
Els canvis polítics a Catalunya i Espanya ens ajuden a mantenir l’esperança en una situació mundial extraordinàriament dura, marcada per l’unilateralisme i el recurs a la guerra com a única alternativa. La nostra obligació com ONG és mantenir-nos vigilants i posar de manifest i criticar sempre que es defraudin aquestes esperances.
