A Colòmbia el conflicte continua amb tota la seva cruesa, les negociacions amb els paramilitars es fan d’esquena a qualsevol norma internacional i s’obliden els principis de “veritat, justícia i reparació a les víctimes”.
La cooperació internacional està cada dia més condicionada als interessos de les grans potències, a les ajudes d’emergència i a pal·liar els desastres humans i naturals (en molts casos condicionats per l’activitat humana), i podem afirmar que l’assistencialisme prima, cada vegada més, sobre les polítiques de desenvolupament.
Pel que fa a Catalunya i Espanya, podem dir que aquest any ha estat de transició. S’han fixat objectius econòmics ambiciosos i s’han establert plans d’acció que es corresponen amb polítiques de desenvolupament conseqüents, s’afirma explícitament que la cooperación ha de servir per a transformar l’actual situación i no únicament per a pal·liar les deficiències del sistema.
Ambdues administracions assumeixen com a propis els Objectius del Mil·lenni amb tot el que això significa de compromís públic però al mateix temps limitat (reduir la pobresa a la meitat en el 2015).
L’any 2005 hem de veure com es comencen a cumplir les promeses i fins a quin punt els objectius marcats en els documents es van transformant en realitats.
Per la nostra banda haurem de fer tots els esforços necessaris perquè aquestes esperances no es defraudin.
