Davant la crisi sembla que la millor alternativa sigui aportar recursos públics ingents a la banca privada; aconsellar no aturar el consum i incentivar-lo, i reforçar el Fons Monetari Internacional. A més de promoure que una part significativa dels aliments es destinin a cremar-se com gasolina per als cotxes.
Es tracta, doncs, de salvar les institucions financeres que han provocat la crisi; de garantir la continuïtat d’un consum incompatible amb l La situació de crisi actual té unes característiques que la fan especialment greu. No solament és la crisi financera global més greu dels últims 70 anys, és també una crisi del clima provocada per un consum excessiu de combustibles i alhora una crisi alimentària què ha fet incrementar el nombre de persones que pateixen fam, les quals han passat de 840 a 1.000 milions en els últims dos anys. a sostenibilitat del planeta i d’incentivar el latifundi per produir aliments que es transformaran en combustibles.
Les úniques mesures que semblen raonables són les que anirien dirigides a controlar o limitar les capacitats de maniobra dels paradisos fiscals. Si realment es concreten i són eficaces permetrien acabar amb una bona part de l’especulació, i especialment important serien si aconseguissin acabar amb l’opacitat i mobilitat de les grans fortunes que provenen del tràfic il·legal, especialment de persones, de drogues i d’armes.
Amb aquesta situació, el nostre treball de cooperació internacional ha d’insistir i ser més rigorós en la capacitat transformadora de les associacions, organitzacions o institucions amb les que treballem i, per tant, ha d’anar acompanyat de seriosos esforços d’incidència política.
Analitzant els últims quatre anys del nostre treball, on teníem tres eixos principals d’actuació: equitat de gènere, sobirania alimentària i participació ciutadana, hem vist com el tema d’equitat de gènere ha pres una importància superior a la resta. Diversos factors han influït en aquesta situació:
– Segurament les organitzacions de dones amb les que hem treballat tenien una perspectiva més transformadora i han estat més eficients, en general, que les organitzacions on el tema gènere estava només de manera transversal.
– L’ofensiva fonamentalista contra els drets de les dones i, especialment, contra els drets sexuals i els drets reproductius ha comportat, en països on treballem, retrocessos importants i atacs i persecucions contra les organitzacions feministes.
Aquests factors es sumen a una pràctica no suficientment explicitada que ens fa valorar l’èxit o fracàs d’un projecte en funció, sobretot, de comprovar si l’organització amb la que hem col·laborat té més capacitat o no, per defensar els drets de la població amb la que treballa, un cop finalitzat el projecte.
Tots aquets motius, així com l’interès i en conseqüència l’èxit del X Fòrum dels Drets Humans “Gènere i Relacions Internacionals”, i també, haver fet un diagnòstic de gènere intern a Cooperacció, ens ha acabat de convèncer sobre l’importància d’assumir i promoure accions dirigides a l’empoderament de les dones i a la sensibilització de la població en el Nord i en el Sud, per al reconeixement i respecte dels seus drets. Aquest serà el centre del nostre treball i eix principal per als propers quatre anys. Esperem que entre totes i tots ho sabrem fer.
