Aquest treball ho realitzem recolzant iniciatives que parteixen de models de polítiques de producció i distribució que enforteixen l’exercici de la ciutadania i prioritzen els interessos de les dones i els homes per sobre de l’acumulació del capital. Especialment es treballa la sobirania alimentària com a organització social equitativa en l’accés i control a recursos com la terra i l’aigua, en la presa de decisions, en la disponibilitat de drets legals, i en l’autonomia econòmica com a components de l’empoderament de les dones.
Davant les cadenes de dones responsables de les tasques de cures familiars -com les àvies i germanes responsables de la família de la dona que emigra dels països empobrits, o la migrant responsabilitzant-se de les cures de la família de la dona que pretén conciliar la seva vida professional amb la familiar en els països enriquits-, recolzem estratègies i pràctiques feministes que treballin en alternatives de les polítiques nacionals que obeeixen a polítiques neoliberals.
