Davant la necessitat de documentar, compartir i teixir en comú les resistències, sabers i horitzons de futur de les dones que defensen la terra enfront de l’extractivisme, CooperAcció ha coordinat el llibre “Teixir memòries ecofeministes. Propostes de justícia, pau i reparació per a cuidar el futur”. Una obra que recull veus de diverses coordenades que connecten lluites: des de Abya Yala, passant per Àfrica i la Mediterrània, oferint un diàleg internacionalista entre feministes antiextractivistes.
El llibre parteix d’una premissa clara: el capitalisme extractiu, racista, colonial, ecocida i patriarcal amenaça la vida en totes les seves formes. Les autores, des de les seves experiències en primera línia, denuncien com aquest model —les arrels del qual es troben en la colonització europea— despulla a les comunitats dels seus territoris, privatitza els béns comuns i perpetua violències contra la terra, els cossos i les cultures. Però també proposa alternatives: la resistència, la sanació i la reparació des de la memòria, la comunitat i la justícia ecofeminista.
En les seves pàgines, s’exploren conflictes concrets a Colòmbia, Uganda, Tanzània, Kenya, El Salvador, el Marroc, Puerto Rico, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Madagascar, Catalunya, Palestina, Líban i Guatemala, mostrant com l’extractivisme no sols destrueix ecosistemes, sinó que atempta contra la sobirania, l’espiritualitat i l’autodeterminació dels pobles.
DESCARREGA’L AQUÍ (en castellà)
El llibre s’articula entorn de tres grans eixos que guien la lectura des de l’anàlisi de la realitat fins a la construcció d’alternatives. En la primera part, “Què és aquest extractivisme del qual parlem?”, les autores desmunten el model extractivista a través de testimoniatges i anàlisis de casos concrets en defensa de la terra i l’aigua, connectant les lluites de comunitats a Colòmbia, Àfrica Oriental, el Marroc i El Salvador. Aquí es visibilitzen els impactes de la despulla, el desarrelament i la destrucció que deixa el capital, però també les resistències que sorgeixen per a protegir el territori com a ésser viu, com a part de la comunitat.
La segona part, “Una caixa d’eines comuna”, ofereix un espai per a la reflexió pràctica: com es construeixen horitzons de justícia, sanació i reparació des del comunitari? A través d’experiències a Puerto Rico, Àfrica Occidental i Catalunya, es presenten eines col·lectives com el mapatge comunitari, l’anàlisi ecofeminista de costos o la creació de centres independents per a exigir coherència en les polítiques públiques. Són exemples concrets de com les comunitats organitzades generen sabers propis per a resistir i reconstruir el que l’extractivisme ha danyat. Finalment, “Existir, resistir, re-existir” aborda els escenaris més crus, on l’extractivisme se superposa a contextos de guerra i genocidi, com en el Palestina, Líban i Guatemala. Aquí, les autores exploren com se sosté la vida i es teixeixen xarxes de solidaritat enmig de la violència, destacant la importància de desmuntar discursos colonials i construir alternatives des de la memòria i l’autodeterminació.
Més que un llibre, aquesta obra és un “receptari de llavors, arrels i brots” que convida a continuar teixint xarxes, compartint eines i sumant veus per a defensar el futur com un territori comú i reimaginar-lo des de la justícia, la reparació i la sobirania comunitària.
