Ecos de la terra

Defensores ecofeministes contra l'extractivisme

Una companyia minera s'instal·la en una muntanya.

Una empresa energètica construeix una presa al riu.

Una transnacional fustera tala arbres a la selva.

Tot el que es produeix marxa fora, travessa la frontera.

Els països del Nord Global gaudeixen de llum, aigua, gas i molts altres serveis...

Però què passa al Sud Global?

Ecos de la terra és un documental protagonitzat per sis dones connectades per una mateixa lluita: la protecció de la terra i la vida davant els projectes extractivistes que destrueixen els seus territoris.

ECOS DE LA TERRA

60 min.

Catalunya, 2024

Com vius si l'aigua que surt per l'aixeta conté metalls pesants? Què cultives quan la terra està contaminada? Com et cuides si l'aire que respires és tòxic? El capitalisme pretèn garantir la qualitat de vida de les persones. Però, la vida de qui?

Per mantenir el ritme frenètic dels països del Nord Global és necessari un nivell de producció d'energia voraç. Una quantitat de matèries primeres inassumible de generar pels estats consumidors. Per aconseguir-ho, cal buscar els recursos en altres territoris.

L'extractivisme és un model econòmic i social que sacrifica les terres i les comunitats d'un lloc, per proveir de riqueses un altre. Els territoris del Sud Global veuen com les màquines excavadores buiden les muntanyes, destrueixen les selves i contaminen els rius. Sovint la seva presència és acompanyada de violència directa.

Però, per damunt del soroll de la maquinària, se sent l'eco de les veus que resisteixen: sis dones que lluiten per recuperar una terra que els pertany.

Elles s'encarreguen sovint de buscar l'aigua, de posar el menjar a la taula, de cuidar la casa i la família. Elles sustenen la vida. Però què passa quan la vida ja no és possible?

Davant del sistema capitalista que prioritza el benefici econòmic, les protagonistes d'Ecos de la terra exposen alternatives més compatibles amb la vida. Des d'una mirada ecofeminista parlen sobre models de subsistència que col·loquen la vida al centre. I no únicament la dels humans, també la dels animals i els ecosistemes. I parlen de reparació. Qui pagarà el mal que s'ha fet? Com es compensaran els danys provocats per segles d'endeutament i saqueig?

Els moviments feministes estan al capdavant del procés de transformació del sistema.

Les dones estan en la primera línia de foc quan es tracta de l'extractivisme, però també són les que lideren la lluita per trobar alternatives. És un clam que ressona amb força i que té el seu origen als territoris del sud.

Ha viscut en l'exili durant anys. El govern de El Salvador la té en el punt de mira. És una de les cares visibles de la lluita contra la mineria al país. I això, implica riscos de mort. Maria Victoria Chávez és líder indígena i membre d'organitzacions salvadorenques per a la defensa de la terra i els drets humans.

Ha format part dels Procesos de Comunidades Negras de Colombia, un camí de reconeixement dels drets de les poblacions afrodescendents a l'estat sud-americà. Després d'anys de lluita, són propietaris ancestrals de les terres del Pacífic, la zona del país amb més projectes extractivistes legals i il·legals.

És economista i representant al Camerun de WoMin, una aliança panafricana que treballa en la defensa dels drets de les comunitats i de les dones que fan resistència als projectes extractius. L'organització ha impulsat la campanya "Dret a dir NO", una aposta per l'oportunitat dels pobles a negar-se a l'extractivisme.

És urbanista i representant de la Network of Mediterranean Feminist Urban Planners. Forma part de moviments feministes que exposen la relació directa entre els conflictes armats, que destrueixen la terra i desplacen la població, i la implantació de projectes extractius en zones de conflicte i guerra.

Professora a la Universitat Nacional de Colòmbia, és coautora de l'estudi Treure el deute de la casa i el cos, on es parla de la relació entre l'endeutament públic dels estats i les pràctiques neoliberals de l'extractivisme, que han buidat durant segles els territoris del Sud Global en benefici del Nord Global.

És antropòloga i professora a la Universitat del País Basc, a més de coautora de l'estudi Treure el deute de la casa i el cos, on també es tracta l'impacte que té el deute públic en l'esfera privada i, especialment, en la realitat de les dones, que són responsables de la sostenibilitat de la vida.

Pròximament

Aviat publicarem les dates de projecció d'Ecos de la terra.

Capgirem el món. Aprofundeix aquí en els projectes que busquen transformar un sistema econòmic i social que determina quina zona és sacrificada i quina beneficiada.

Continua la teva investigació més enllà del documental, amb entrevistes, informes, campanyes i altres materials extres.

Fa més d’una dècada que la Marta Garrich viu i treballa a Sud-àfrica. Forma part de moviments feministes com WoMin, una organització dedicada a la defensa dels drets de les comunitats i les dones que resisteixen contra projectes extractius.

Quin tipus de projectes extractivistes hi ha a l’Àfrica?

Des de fa més d’una dècada, l’accent ha estat posat en l'energia bruta i en l'extracció de petroli i de gas, però ara també trobem molts projectes d'energia com preses hidràuliques de gran envergadura, cerca de combustibles fòssils i grans plantacions de l'oli de palma.

Quins són els principals impactes?

Parlem d'impactes ecològics com la contaminació, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, però també de conseqüències socials com el desplaçament de comunitats senceres o la pèrdua de maneres de fer, de subsistència, de relacions intercomunitàries i de tradicions. L’extractiva és una indústria violenta i són les comunitats, i especialment les dones, les que estan en la primera línia de foc i sovint són qui internalitzen els impactes.

Què és el deute climàtic?

Àfrica només genera un 2% de la pol·lució atmosfèrica, en canvi, és el territori on els efectes del canvi climàtic es noten molt més severament. Ho veiem en la migració, en la gent que es desplaça perquè senzillament la vida als territoris on viu ja no és possible.

Quina implicació hi té el Nord Global?

Les multinacionals que avui dia buiden els territoris de l'Àfrica són companyies amb seu a territoris del nord com Nord-amèrica o Europa. Les cadenes de valor comencen i acaben sempre al nord, i en un terreny de joc que està dissenyat per l'interès d’uns pocs.Un nou camp on ho veiem és en l’impuls per les energies verdes i les transicions verdes.

Llegeix l'entrevista completa

Treure el deute de la casa i el cos

Entrevista sobre processos d'endeutament provocats per l'extractivisme i els seus efectes en la vida i l'autonomia de les dones.

Camila Esguerra Muelle i Uzuri Aboitiz parlen en aquest vídeo sobre la relació entre l'extractivisme i el deute públic i privat.

A partir de l'estudi Treure el deute de la casa i el cos han analitzat com esdevenen els processos d'endeutament dels estats, com afecta en l'economia de les llars, i quin impacte té en l'autonomia de les dones.

Maria Victoria Chávez

Leyla Andrea Arroyo

Camila Esguerra Muelle

Uzuri Aboitz

Georgine Kengne

Jana Nahkal

Marta Garrich

La Bonne

Nayarit Mujeres y Juventudes

Movimiento Ecofeminista de El Salvador

Proceso de Comunidades Negras de Colombia

WoMin

Xarxa d’Urbanistes de la Mediterrània

Col·lectiu Punt 6

A totes les persones que van participar a les jornades internacionals de defensores “En defensa de la vida. Resistències ecofeministes a l’extractivisme”, a les convidades presents i a les que no van poder assistir, i a les persones que van fer florir converses i debats als diferents espais.

A la llarga genealogia d’activistes, investigadores i militants ecofeministes que han posat el cos, el temps, la vida i les experiències al servei de la història per crear un saber ecofeminista popular i internacionalista.