Sempre resulta difícil seleccionar quines activitats destaquem, i dintre d’aquestes quins aspectes considerem més rellevants per a exposar, doncs la nostra orientació a promoure estratègies de desenvolupament a mig i llarg termini fa que el que ens resulta més interessant de la nostra acció no siguin ben bé les activitats i projectes concrets que fem sinó els processos en els que estan immersos.
Fruit d’aquesta tensió entre conceptes i maneres possibles de llegir l’acció de l’associació us presentem el resum de les actuacions de Cooperacció durant el 2006, vinculades als eixos temàtics en què volem orientar-les i a les relacions que establim dia a dia amb els nostres aliats i aliades del sud i del nord.
Aquesta memòria la rebreu passat el 7 de juliol del 2007, una data que se situa en l’equador del compromís que va portar a 189 països a subscriure la Declaració d’Objectius del Mil·lenni, l’estratègia internacional que l’any 2000 assumia el repte de reduir a la meitat la pobresa al món.
Des de Cooperacció sovint hem qüestionat el fet que la Declaració del Mil·lenni es tracta d’un compromís de mínims, però al mateix temps hem valorat aquest document com un instrument que ens permet fer seguiment del grau de compliment dels compromisos i de l’agenda política internacional.
Doncs bé, com malauradament podia ser previsible els països rics no tan sols no aporten el que seria necessari, sinó que ni tan sols aporten allò a que es van comprometre.
La Cimera del G8 que fa dos anys a Escòcia es va plantejar com a gran objectiu millorar i reflotar la situació de l’Àfrica va prometre una aportació extra de 15.000 milions d’euros que encara estan esperant els països africans. És més, les iniciatives de cancel·lació de deute que hi ha hagut durant aquests anys no arriben a representar ni una mínima part del que realment hauria de representar una xifra significativa que pretengui revertir l’actual situació d’empobriment en què viuen milions d’africans. La Cimera d’enguany no ha suposat cap canvi en aquesta línia.
Aquesta realitat ens recorda que hem de trenar aliances, barrejar mirades quan actuem per una justícia global i que, en definitiva hem de seguir sent actius en la mobilització i el recolzament als moviments socials que arreu del món treballem per fer complir els compromisos als estats.
A casa nostra, tant el govern espanyol com el català estan incrementant de forma fefaent els pressupostos de cooperació internacional per al desenvolupament, acostant-nos així al compromís de 0’7% del Producte Interior Brut. Hi ha un calendari clar i, amb més o menys precisió es va complint.
Ara bé, aquesta situació ens obliga a les organitzacions independents a concentrar la nostra mirada en la qualitat de les accions que es fan amb aquests increments reals dels pressupostos, les garanties jurídiques per a la seva consolidació, a través de quins actors es fan i la seva orientació o no cap a la transformació de les causes de les desigualtats.
Efectivament es tracta de qüestions que donen més peu al debat, són més opinables, però alhora són bàsiques i fonamentals si volem realment que, al marge de la voluntat de compliment que la resta de països tenen en relació als seus compromisos, les nostres accions tinguin sentit i efectes positius i perdurables en la defensa, exigència i gaudi dels Drets Humans per a més persones d’aquest planeta.
Som doncs en mig del repte de construir models de cooperació internacional per al desenvolupament que facin del compliment dels acords i compromisos internacionals una forma de fer més habitable, més just i millor aquest món.
